miércoles, 7 de enero de 2015

Oficios y documentos de la Valencia Medieval. Pintor de "draps de pinzell"

Pintor de "draps de pinzell"

Tomando como referencia algunos documentos escritos, las cortinas y las piezas llamadas draps de pinzell (paños de pincel) fueron de las obras de arte mas apreciadas por los burgueses de la edad Media. Ambas les servían  para cubrir muros, ventanas o los doseles de las camas y así  daban calor y transformaban estéticamente el interior de su casa. Estas telas pintadas también sirvieron para preservar algunos retablos e incluso decorar espacios públicos. 


Fragamento de tela. Museo de Burgos

Desgraciadamente, dada la fragilidad del soporte utilizado para este tipo de obras, no se han conservado hasta nuestros días, por lo que solamente tenemos referencia de ellas en la documentación, en imágenes  que confirman su presencia en la sociedad medieval, aunque podemos hacernos una idea por otros tejidos que si han permanecido a pesar del tiempo.

Grabado de mujeres hilanderas

Fragmento de las pintura murales del castillo de Alcanyiz
Jaime I el Conquistador al frente de su ejercito se dispones para la entrada triunfal de Valencia


Grabado sobre el derecho de pernada en la edad Media

Al parecer els draps de pinzell fueron como un sucedáneo de los draps de ras, piezas que eran más caras, puesto que eran de carácter más suntuoso y adquiridas por la aristocracia para sus mansiones.

Pere Garcia de Benavarri: Escena de del banquete de Herodes.(1470 aprox.) MNAC

Pere y Joan Arnau, padre e hijo están documentados en Valencia en el 1318, ambos pintores de trapos de pincel “draps de pinzell[1], recibieron una reclamación, efectuada ante el justícia de Valencia en dicho año, de Francesc Escrivà, por dos retablos de trapo que habían convenido hacer.

"VIII kalendas setembris. Devant vós, senyor en Jacme Scrivà, justícia de València, proposa clamant en Francesch Scrivà, contra en Pere Arnau et Iohannes Arnau, fill d’aquell, pintors, dient en juhí contra aquells que dits Pere et Johan, pintors, convingueren al dit en Francesch, no contrastant una carta entre ells feita, que farien al dit en Francesch ii retaules de drap, l’un dels quals hauer de longària XV palms, d’amplària VII palms, ço és, lo drap qui està damunt l’altar, e l’altre drap de XII palms de largària et IIII palms e mig d’amplària, de pintura, per preu de XVIII lliures, del qual preu li à pagats L sous (…)."[2]

Tenemos noticia sobre un pintor de Brujas (Brugge) (Bélgica), Lluís Alimbrot (Louis Alincbrot o Lodewijk Allyncbrood), documentando en Valencia entre los años 1439-1448 y que vivió en la calle San Vicente. Entre las obras que se le encargaron está la de pintar una cortina para proteger el retablo de la Trinidad. Se conoce el trabajo por el documento de marzo de 1441, en el que se registra el pago que se le hace.

"Ítem, paguí a mestre Luis lo flamench qui està en lo carrer de Sent Vicent per pintar una cortina que fiu fer per defensar de sol, vent e pols lo retaule feyt e posat en lo Portal de la Trinitat. viii sous."[3]

Por otra parte tenemos a Antoni Guerau, documentado primero en Morella y después en Valencia entre 1402 y 1439. Además de trabajar para la Cort Reial, está reconocido como pintor de la ciudad de Valencia y también ejerció el oficio de perpunter.
Entre otras obras que se le encargaron está la siguiente, la de pintar una cortina para cubrir el retablo de la capilla de Santa María. Sabemos de este por un documento fechado en diciembre de 1420. Se trata de una àpoca  por la cantidad de 80 sueldos que recibió del hospital d’En Clapers por su trabajo.

"Die lune, IIIIº decembris.
Anthonius Geraldi, pictor Valentie, gratis [et cetera] firmat apocham honorabili Bernardo Iohannis, civis civitatis predicte, administratori hospitalis d’En Clapers, absenti, de octoginta solidos monete regalium Valentie, pro pretio seu uinius cortine picte cum suis [ap]paratibus, que facta extitit et posita ante retabulum capelle Beate Marie dicti hospitalis et cetera. Unde renuntiando, et cetera.
Testes, Petrus Amorós et Iohannes Martínez, notariis cives Valentie."[4]

Por último vemos una referencia de este tipo de obras en el inventario del pintor mallorquín Rafael Monells, publicado el 1 de noviembre de 1468:

"(...)
2 draps de pinzell vells de diversos sants pintats
(...)"


Notas

[1] “(…).En la comunicació que presentem ens volem centrar precisament a evocar i rememorar els rics teixits que va posseir la Seu Vella i que envoltaren el cerimonial litúrgic, ja sigui en forma d’“empal·liats”, que comprenen des de “draps de pinzell” a “draps d’or”, o bé en forma de tapissos, els famosos “draps de ras”, ja a finals del gòtic i endegat el Renaixement (…).” “Recuperar l’esplendor d’un passat: els teixits sumptuosos a la Seu Vella de Lleida en època baixmedieval.” Rememorar els artefacta, atifells, atuendos. Francesc Fité Llevot; Alberto Velasco Gonzàlez.

[2] ARV. Justícia Civil, núm. 24.
Cerveró, 1960, p. 228; Company, Aliaga,  Tolosa, Framis, 2005, p. 48, doc. 59; 
Mocholí Roselló, A. 2009, p. 163.

[3] AMV. Sotsobreria de Murs e Valls, d3-44, f. 111v.
Sanchis i Sivera, 1930, pp. 127 y 128; 1930-31, pp. 3-4;
Mocholí Roselló, Asunción:
Estudi dels documents dels pintors i altres artífexs valencians, segles XIII-XIV i XV (1238-1450) Tesis doctoral 2009, Universidad Politécnica de Valencia.

[4] APPV. Protocol de Joan Santfeliu, núm. 25.845.
Miquel, 2008, p. 289; Tolosa, Company, Aliaga, 2011, p. 582, doc. 1.043.
Mocholí Roselló, Asunción: 
Pintors i altres Artifexs de la València Medieval, Editorial U. Politécnica de Valencia, 2014.
http://riunet.upv.es/discover?scope=%2F&query=mochol%C3%AD+rosell%C3%B3&submit=Buscar


No hay comentarios:

Publicar un comentario